Història i tradicions
L'antic nom del poble era el de Vilella de Baix. Així es troba consignat en un
llibre de matrimonis de la Torre de l'Espanyol de l'any 1712. Quan es van castellanitzar els noms dels pobles, durant l'època de Felip V, se'l conegué com a Vilella Baja i, posteriorment, en tornar a traduir-lo al català, quedà ja conegut com la Vilella Baixa.
Encara que l'origen del poble, que domina la vall del riu Montsant, data de l'època de la dominació àrab, és molt probable que a causa de la seva situació privilegiada el lloc fos habitat des de molt abans.
Probablement es deu als moros la construcció del seu primer clos murallat i del castell, els quals, després de la Reconquesta i formant ja part de la baronia de Cabassers, van sofrir contínues reformes.
La població es refugiava, a les nits, dins el clos murallat, tancant amb pany i clau el gran portal d'entrada, durant les guerres que antigament assolaren el Principat i, fins i tot, durant les lluites més contemporànies: la invasió napoleònica i les guerres carlines. Actualment, aquest nucli antic es coneix amb el nom del "carrer que no passa".
A la memòria històrica del poble ha quedat gravat, com a fet memorable, el famós aiguat de Sta. Tecla, que es produí el 23 de setembre de 1874. Les aigües dels rius passaren per damunt del pont i van produir desgràcies considerables.